El tipus booleà

En aquesta llicó es presenta el tipus Booleà, quin és el seu ús, quins valors poden tenir els booleans i quines operacions se'ls pot aplicar. Al final, també considerem algunes qüestions d'estíl.

Concepte

Segurament, les preguntes més senzilles de contestar són les que només admeten dues respostes: sí o no (és clar que les preguntes que només tenen una resposta encara són més senzilles, però no són gens interessants). Per exemple, la resposta de "La Terra és un planeta?" és sí, i la resposta de "Les balenes són peixos?" és "no" (són mamífers!). Per a la pregunta "L'Anna està embarassada?", no sabem quina és la resposta, però en un moment donat serà sí o serà no, no pot ser "una mica". En canvi, una pregunta com "Quina hora és?" no té com a resposta sí o no.

Igualment, les afirmacions poden ser certes o Falses. Per exemple, l'afirmació "Les pomes són fruites." és certa, però l'afirmació "París és la capital d'Andorra." és falsa. A més, les afirmacions es poden combinar en afirmacions compostes com ara "Les pomes són fruites o París és la capital d'Andorra.".

En programació, és útil disposar de valors que indiquin si la resposta a una pregunta és sí o no, i poder combinar aquests valors amb operadors lògics. Per això, s'utilitza l'Àlgebra de Boole $[W]$ . En l'Algebra de Boole només hi ha dos valors, fals i cert, que es poden combinar amb operadors de negació (no), de disjunció (o) i de conjunció (i).

Valors i operacions

En Python, els valors lògics es representen amb el tipus bool (de booleans). Els valors fals i cert es representen amb els literals False i True. Vigileu la majúcula.

Hi ha una operació unària (sobre un sol booleà):

la negació, amb l'operador not.

També hi ha dues operacions binàries (és a dir, amb dos operands) fonamentals:

la disjunció, amb l'operador or i
la conjunció, amb l'operador and.

Les taules de veritat següents mostren, per a cada operació, el resultat de cada possible combinació dels seus operands.

Taula de veritat de la negació:

`a`	`not a`
`False`	`True`
`True`	`False`

Taula de veritat de la disjunció:

`a`	`b`	`a or b`
`False`	`False`	`False`
`False`	`True`	`True`
`True`	`False`	`True`
`True`	`True`	`True`

Taula de veritat de la conjunció:

`a`	`b`	`a and b`
`False`	`False`	`False`
`False`	`True`	`False`
`True`	`False`	`False`
`True`	`True`	`True`

Així, la disjunció de dos booleans només és falsa si ambdós són falsos, i la conjunció de dos booleans només és certa si ambdós són certs. I, és clar, negar un booleà vol dir triar l'altre.

També es pot comprovar si dos booleans són iguals o si són diferents amb els operadors == i !=. S'utilitzen molt rarament.

Usos

Les condicions de les instruccions condicionals i iteratives sempre són booleanes. Per exemple, quan s'escriu

python

if temperatura <= 0: ...  # gela

l'expressió temperatura <= 0 és de tipus booleà. En efecte, tal com ja hem explicat, els operadors relacionals (==, !=, <=, >=, < i >) retornen un valor booleà. Això s'aprecia més clarament quan s'uneixen diverses condicions:

python

if temperatura <= 0 and llum == 0: ...  # gela i és fosc

A més, si cal podem emmagatzemar condicions en variables de tipus booleà. Per exemple, amb

python

gela = temperatura <= 0;

es crea una nova variable booleana anomenada gela, amb valor True o False segons si valor de temperatura és negatiu o zero o bé estrictament positiu. Podeu comprovar que el tipus de gela és booleà avaluant type(gela) a l'intèrpret. Igualment, es pot crear una variable booleana per guardar si és fosc o no, i es poden combinar entre elles:

python

gela = temperatura <= 0
es_fosc = llum == 0
if gela and es_fosc:
    ...

I, evidentment, també es poden crear més variables booleanes fent ús dels seus operadors:

python

gela = temperatura <= 0
es_fosc = llum == 0
anar_amb_compte = gela and es_fosc

Lleis de De Morgan

Les lleis de De Morgan son un parell de transformacions lògiques que són essencials en informàtica. Escrita en Python, la primera llei estableix que not (a or b) és equivalent a (not a) and (not b). La segona llei diu que not (a and b) és equivalent a (not a) or (not b). La demostració d'ambdues lleis és ben senzilla utilitzant taules de veritat.

Així, podem veure que el contrari de "gela i és fosc" és "no gela o no és fosc". Compte: no és pas "no gela i no és fosc", el qual és un error molt freqüent.

Per tant, quan tenim un bucle com ara

python

while gela and es_fosc: ...

sabem que sortirem del bucle quan almenys una de les variables gela i es_fosc sigui falsa.

Estil

Habitualment, comparar un booleà directament amb True o amb False es considera mal estil. Per exemple, si trobat és un booleà, el fragment

python

if trobat == True: ...

es millor rescriure'l aixi:

python

if trobat: ...

Similarment,

python

if trobat == False: ...

és pitjor estil que

python

if not trobat: ...

També, és confús usar identificadors negats per a les variables booleanes. Per exemple, és molt més senzill entendre la condició gela que not no_gela.

Utilitzar condicionals per inicialitzar booleans revela ser un noob de la programació sense coneixement dels booleans. Us hauríeu d'acostumar a no escriure res com

python

if temperatura <= 0:         # 💩
    gela = True
else:
    gela = False

i, en canvi, escriure-ho amb bon estil, així:

python

gela = temperatura <= 0      # 💜

Finalment, si voleu evitar la còlera dels déus de la programació, no escriviu mai bestieses com ara fals = True 🤣.

El tipus booleà ​

Concepte ​

Valors i operacions ​

Usos ​

Lleis de De Morgan ​

Estil ​

El tipus booleà

Concepte

Valors i operacions

Usos

Lleis de De Morgan

Estil