Skip to content
Circuits digitalsLogo Càtedra Chip

Introducció a l'àlgebra de Boole

L'àlgebra de Boole va ser creada per George Boole al s. XIX, però els enginyers van veure que era perfecta per a l'electrònica, on la seva funció és descriure i simplificar els circuits.

L'àlgebra de Boole, també anomenada àlgebra booleana, és una estructura algebraica que utilitza variables i operacions lògiques. Les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals, representats com a 1 i 0 respectivament.

En electrònica digital aquests dos valors es corresponen directament als estats elèctrics dels circuits digitals: un voltatge alt (1) o baix (0). Per això, l'àlgebra de Boole es pot utilitzar per descriure les operacions lògiques dels circuits digitals.

  • Base de la Computació: L'àlgebra de Boole és una eina fonamental per a l'anàlisi i el disseny dels circuits digitals i és la base de l'aritmètica computacional moderna.

  • Anàlisi: Ajuda a entendre el funcionament d'un circuit existent, permetent determinar la seva sortida donades unes entrades.

  • Disseny: Proporciona un mètode sistemàtic per dissenyar circuits digitals que realitzin una funció específica (per exemple, un sumador, un comparador o un multiplexor).

  • Optimització: Permet simplificar expressions lògiques complexes. Això es tradueix directament en circuits digitals més senzills, que consumiran menys i seran més ràpids i fiables.

Operadors booleans

L'àlgebra de Boole utilitza tres operadors fonamentals. Les portes lògiques s'hi corresponen directament i prenen el mateix nom. Els operadors booleans es poden representar de diferents maneres segons l’àmbit d’aplicació: matemàtiques, electrònica o programació.

NOT:

L'operador NOT també s'anomena negació o inversió lògica. Per a una variable booleana A, s'expressa amb el símbol "" sobre la variable, amb el símbol "¬" o amb un apòstrof "". A o també ¬A o bé A

La taula de veritat es correspon amb la porta lògica NOT. La sortida és el valor contrari a l'entrada.

AA
01
10

OR:

L'operador OR també s'anomena suma o disjunció lògica. Per exemple, per a les variables booleanes A i B s'expressa amb el símbol "+". A+B o també AB

La taula de veritat es correspon amb la porta lògica OR. La sortida és 1 si alguna de les entrades és 1.

ABA+B
000
011
101
111

AND:

L'operador AND també s'anomena multiplicació o conjunció lògica. Per exemple, per a les variables booleanes A i B s'expressa amb el símbol "·" o la simple juxtaposició. A·B o també AB o bé AB

La taula de veritat es correspon amb la porta lògica AND. La sortida és 1 només si totes les entrades són 1.

ABAB
000
010
100
111

Prioritat d'operacions

La prioritat de les operacions booleanes és la següent (de més prioritat a menys):

  1. Parèntesis
  2. NOT
  3. AND
  4. OR

Postulats Fonamentals o Axiomes de Boole

Els postulats Boole son regles bàsiques, veritats acceptades sobre les quals es construeix tota l'àlgebra de Boole.

Propietats de la Suma Lògica (OR)

A+0=A     El 0 és l'element neutre (identitat) de la suma lògica

A+1=1

A+A¯=1

A+A=A     Llei d'Idempotència

Propietats de la Multiplicació Lògica (AND)

A·1=A     L'1 és l'element neutre de la multiplicació lògica

A·0=0

A·A¯=0

A·A=A     Llei d'Idempotència

Propietats de la Negació

0¯=1

1¯=0

A=A

Propietat Commutativa: L'ordre de les variables no altera el resultat.

  • A+B=B+A
  • A·B=B·A

Propietat Associativa: En operacions amb més de dues variables, la manera com s'agrupen les operacions no afecta el resultat.

  • (A+B)+C=A+(B+C)
  • (A·B)·C=A·(B·C)

Propietat Distributiva: La multiplicació lògica es distribueix sobre la suma lògica.

  • A·(B+C)=(A·B)+(A·C)

Atenció! A diferència de l'àlgebra tradicional, la suma lògica es distribueix sobre la multiplicació lògica.

  • A+(B·C)=(A+B)·(A+C)

Lleis d'Absorció:

  • A+(A·B)=A
  • A·(A+B)=A

Lleis de De Morgan: Molt importants per a la simplificació.

  • A+B=A¯·B¯
  • A·B=A¯+B¯

Algunes propietats derivades:

  • A+A¯·B=A+B
  • A(A¯+B)=A·B

Funcions booleanes

Una funció booleana és una aplicació que assigna a unes variables booleanes d'entrada un resultat en forma de variable booleana.

Aquesta funció es pot representar de diferents maneres; amb una expressió booleana, una taula de veritat, un mapa de Karnaugh o bé amb un circuit digital combinacional. Amb aquesta base podràs simplificar expressions, dissenyar funcions lògiques i sistemes digitals cada cop més complexos.

Simplificar una funció booleana significa trobar una expressió equivalent amb el menor nombre de termes i variables possible. Això permet construir el circuit amb menys portes lògiques. Per simplificar s'utilitzen les lleis i propietats vistes anteriorment, o bé els Mapes de Karnaugh.



Logos Càtedra Chip

Xavier Casas, Francesc Madrid
Lliçons.jutge.org
© Universitat Politècnica de Catalunya, 2025

lliçons.jutge.org