

Introducció a l'àlgebra de Boole
L'àlgebra de Boole va ser creada per George Boole al s. XIX, però els enginyers van veure que era perfecta per a l'electrònica, on la seva funció és descriure i simplificar els circuits.
L'àlgebra de Boole, també anomenada àlgebra booleana, és una estructura algebraica que utilitza variables i operacions lògiques. Les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals, representats com a 1 i 0 respectivament.
En electrònica digital aquests dos valors es corresponen directament als estats elèctrics dels circuits digitals: un voltatge alt (1) o baix (0). Per això, l'àlgebra de Boole es pot utilitzar per descriure les operacions lògiques dels circuits digitals.
Base de la Computació: L'àlgebra de Boole és una eina fonamental per a l'anàlisi i el disseny dels circuits digitals i és la base de l'aritmètica computacional moderna.
Anàlisi: Ajuda a entendre el funcionament d'un circuit existent, permetent determinar la seva sortida donades unes entrades.
Disseny: Proporciona un mètode sistemàtic per dissenyar circuits digitals que realitzin una funció específica (per exemple, un sumador, un comparador o un multiplexor).
Optimització: Permet simplificar expressions lògiques complexes. Això es tradueix directament en circuits digitals més senzills, que consumiran menys i seran més ràpids i fiables.
Operadors booleans
L'àlgebra de Boole utilitza tres operadors fonamentals. Les portes lògiques s'hi corresponen directament i prenen el mateix nom. Els operadors booleans es poden representar de diferents maneres segons l’àmbit d’aplicació: matemàtiques, electrònica o programació.
NOT:
L'operador NOT també s'anomena negació o inversió lògica. Per a una variable booleana
La taula de veritat es correspon amb la porta lògica NOT. La sortida és el valor contrari a l'entrada.
| 0 | 1 |
| 1 | 0 |
OR:
L'operador OR també s'anomena suma o disjunció lògica. Per exemple, per a les variables booleanes
La taula de veritat es correspon amb la porta lògica OR. La sortida és
| 0 | 0 | 0 |
| 0 | 1 | 1 |
| 1 | 0 | 1 |
| 1 | 1 | 1 |
AND:
L'operador AND també s'anomena multiplicació o conjunció lògica. Per exemple, per a les variables booleanes
La taula de veritat es correspon amb la porta lògica AND. La sortida és
| 0 | 0 | 0 |
| 0 | 1 | 0 |
| 1 | 0 | 0 |
| 1 | 1 | 1 |
Prioritat d'operacions
La prioritat de les operacions booleanes és la següent (de més prioritat a menys):
- Parèntesis
- NOT
- AND
- OR
Postulats Fonamentals o Axiomes de Boole
Els postulats Boole son regles bàsiques, veritats acceptades sobre les quals es construeix tota l'àlgebra de Boole.
Propietats de la Suma Lògica (OR)
Propietats de la Multiplicació Lògica (AND)
Propietats de la Negació
Propietat Commutativa: L'ordre de les variables no altera el resultat.
Propietat Associativa: En operacions amb més de dues variables, la manera com s'agrupen les operacions no afecta el resultat.
Propietat Distributiva: La multiplicació lògica es distribueix sobre la suma lògica.
Atenció! A diferència de l'àlgebra tradicional, la suma lògica es distribueix sobre la multiplicació lògica.
Lleis d'Absorció:
Lleis de De Morgan: Molt importants per a la simplificació.
Algunes propietats derivades:
Funcions booleanes
Una funció booleana és una aplicació que assigna a unes variables booleanes d'entrada un resultat en forma de variable booleana.
Aquesta funció es pot representar de diferents maneres; amb una expressió booleana, una taula de veritat, un mapa de Karnaugh o bé amb un circuit digital combinacional. Amb aquesta base podràs simplificar expressions, dissenyar funcions lògiques i sistemes digitals cada cop més complexos.
Simplificar una funció booleana significa trobar una expressió equivalent amb el menor nombre de termes i variables possible. Això permet construir el circuit amb menys portes lògiques. Per simplificar s'utilitzen les lleis i propietats vistes anteriorment, o bé els Mapes de Karnaugh.



Xavier Casas, Francesc Madrid
Lliçons.jutge.org
© Universitat Politècnica de Catalunya, 2025
