Cues: queue

Introducció

Una cua és un tipus abstracte de dades que permet emmagatzemar una col·lecció d’elements amb les operacions principals següents:

Il·lustració

Podem veure una cua com un contenidor on els elements es col·loquen els uns darrera dels altres, en llur ordre d’arribada. En tot moment, l’únic element accessible és el que va arribar abans, el qual s’anomena el primer de cua. Aquest es pot consultar i també eliminar. És un error intentar consultar o eliminar el primer element d’una cua buida.

Sovint es diu que les cues són estructures FIFO (First In, First Out), indicant que el primer element que entri serà el primer a sortir.

A l’animació interactiva següent, feu clic damunt dels elements per ficar-los a la cua. Feu clic a la cua per treure el seu primer element. Fixeu-vos que dóna un error si la cua és buida.

Aplicacions

Malgrat (o precisament per) la seva simplicitat, les cues són una estructura de dades fonamental: A la vida real, els clients d’una fleca s’organitzen en una cua per ser despatxats segons l’ordre d’arribada. Un sistema d’atenció telefònica com cal guarda les trucades en una cua per atendre-les quan un operador les pugui atendre. Els sistemes operatius (que són els programes que controlen el maquinari dels ordinadors) guarden en cues la informació dels processos que s’han d’executar. I també dels missatges que s’envien entre si. Les xarxes de computadors utilitzen cues (buffers) per gestionar-ne la congestió. I molts algorismes usen cues per desar informació pendent de tractar, respectant l’ordre d’arribada.

El tipus queue

La llibreria estàndard de C++ proporciona cues d’elements de tipus T amb el tipus queue<T>. Per usar-les, cal fer un #include <queue>. De forma simplificada, aquesta és la seva interfície:

template <typename T>
class queue {
public:
    queue();               // Crea una cua buida
    void push(const T& x); // Hi afegeix x al final
    T front() const;       // En retorna una còpia del primer element
    void pop();            // N'esborra el primer element
    bool empty() const;    // Indica si és buida
    int size() const;      // En retorna el nombre d'elements
};

Tots els mètodes presentats prenen cost constant. A més, les cues de C++, com els altres contenidors estàndard, es poden copiar i comparar, amb cost proporcional al nombre d’elements.

Si teniu curiositat, les piles sovint s’implementen internament amb vectors, amb nodes enllaçats, o amb una estructura de dades anomenada dequeue que és una generalització dels vectors. L’especificació completa de les cues de C++ es pot trobar a cppreference.

Exemple: Aparellar paraules

Suposem que volem llegir una seqüència de paraules i aparellar cada paraula que començi amb una minúscula amb una paraula que començi amb una majúscula, sempre seguint l’ordre d’entrada: la primera paraula amb minúscula amb la primera amb majúscula, la segona amb minúscula amb la segona amb majúscula, etc. Al final, cal dir quantes paraules han quedat sense aparellar.

Per exemple, per a l’entrada

bleda patata Gat nap mongeta Gos Lloro col

cal produir la sortida

bleda Gat
patata Gos
nap Lloro
2

La manera més natural de resoldre aquesta tasca és mitjantçant dues cues:

  1. Creem una cua cmin per guardar les paraules que comencen amb minúscula en el seu ordre d’aparició, i una cua cmaj per guardar les paraules que comencen amb majúscula també en el seu ordre d’aparició.
  2. Primer, es llegeix cada paraula i es guarda a la cua corresponent.
  3. Després, mentre cap de les cues sigui buida, s’aparellen els seus primers elements tot desencuant-los d’ambdues.
  4. Finalment, les paraules que no s’han aparellat són les que queden a les cues.

Donada l’estructura FIFO de les cues, les paraules s’aparellaran en l’ordre d’arribada. I, quan una de les cues s’hagi buidat, el nombre de paraules desaparellades coincideix amb la mida de l’altra cua. Aquest és el programa complet:

#include <iostream>
#include <queue>
#include <cctype>
using namespace std;

int main () {
    queue<string> cmin, cmaj;
    string p;
    while (cin >> p) (islower(p[0]) ? cmin : cmaj).push(p);

    while (not cmin.empty() and not cmaj.empty()) {
        cout << cmin.front() << " " << cmaj.front() << endl;
        cmin.pop();
        cmaj.pop();
    }
    cout << cmin.size() + cmaj.size() << endl;
}

La condició islower(p[0]), que també s’hauria pogut escriure p[0] >= 'a' and p[0] <= 'z', mira si el primer caràcter de p és una minúscula. Aquesta funció es troba dins de les funcions sobre caràcters de la llibreria estàndard.

Així doncs, la línia

    while (cin >> p) (islower(p[0]) ? cmin : cmaj).push(p);

guarda cada paraula p dins de cmin o de cmaj en funció del seu primer caràcter.

A més, fixeu-vos que la condició del segon bucle assegura que no s’intenta accedir o esborrar el primer element d’una cua buida.

En sortir del segon bucle, com a mínim una de les cues està buida, i per tant té mida zero. Com a conseqüència, el nombre de paraules no aparellades és la suma de les mides de les dues cues.

D’altra banda, notem que aquest problema també es podria resoldre fàcilment amb dos vectors, amb les seves operacions típiques: Senzillament, podríem guardar tots els elements al vector, i després recorre’l de dreta a esquerra per escriure els elements en ordre. En casos així, més val usar cues explícitament, per deixar clar el seu propòsit.

Exemple: Generació de racionals

L’arbre de Calkin–Wilf és un arbre binari que representa tots els racionals estrictament positius. L’arbre té com arrel el racional 1/1 i, qualsevol node $a/b$ té dos fills $a/(a + b)$ i $(a + b)/b$. Aquests són els primers nivells de l’arbre de Calkin–Wilf:

Considerem que volem generar els n primers racionals positius de l’arbre de Calkin–Wilf (de dalt cap a baix i d’esquerra a dreta). Per exemple, els 10 primers racionals serien 1/1, 1/2, 2/1, 1/3, 3/2, 2/3, 3/1, 1/4, 4/3, 3/5.

Per a fer-ho, definim un tipus Racional que enmagatzema un racional positiu a través de dos naturals no nuls que representen el seu numerador i el seu denominador (degudament simplificats):

struct Racional {
    int num, den;
};

Per tal de construir racionals, utilitzarem aquesta funció que ja els desa simplificats

Racional crea_racional(int num, int den) {
    int d = mcd(num, den);
    return {num/d, den/d};
}

tot utilitzant l’algorisme d’Euclides (!!!Enllaç) per trobar el màxim divisor de dos naturals:

int mcd(int a, int b) {
    if (b == 0) return a;
    else return mcd(b, a % b);
}

Per escriure els racionals podem ser servir aquesta funció:

void escriure_racional(Racional r) {
    cout << r.num << "/" << r.den << endl;
}

Bé, ja tenim l’arsenal preparat, però… com generem els racionals?

La solució és utilitzar una cua de racionals:

Caldrà repetir aquest procés n vegades. D’aquesta forma s’aconsegueix realitzar un recorregut per nivells de l’arbre.

La creació de la cua i la inserció del primer element es poden codificar així:

queue<Racional> q;                                  // Crea una cua buida de racionals
q.push(crea_racional(1, 1));                        // i hi fica el 1/1.

A continuació, el cos de la iteració principal es pot codificar de la forma següent:

Racional r = q.front();                             // Obté el primer de la cua,
q.pop();                                            // el treu,
escriure_racional(r);                               // i l'escriu.

Racional r1 = crea_racional(r.num, r.num + r.den);  // Crea el fill esquerre
q.push(r1);                                         // i el fica a la cua.

Racional r2 = crea_racional(r.num + r.den, r.den);  // Crea el fill dret
q.push(r2);                                         // i el fica a la cua.

Aquest és doncs el programa complet:

#include <iostream>
#include <queue>
using namespace std;

struct Racional {
    int num, den;
};

int mcd(int a, int b) {
    if (b == 0) return a;
    else return mcd(b, a % b);
}

Racional crea_racional(int num, int den) {
    int d = mcd(num, den);
    return {num/d, den/d};
}

void escriure_racional(Racional r) {
    cout << r.num << "/" << r.den << endl;
}

int main() {
    int n;
    cin >> n;

    queue<Racional> q;
    q.push(crea_racional(1, 1));

    for (int i = 0; i < n; ++i) {
        Racional r = q.front();
        q.pop();
        escriure_racional(r);

        Racional r1 = crea_racional(r.num, r.num + r.den);
        q.push(r1);

        Racional r2 = crea_racional(r.num + r.den, r.den);
        q.push(r2);
    }
}


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.