Fitxers de text: fstream

Introducció

Aquesta lliçó pretén donar una breu descripció sobre la manera de llegir i escriure fitxers de text en C++.

Fitxers

En informàtica, un fitxer és un recurs que proporciona el sistema operatiu per poder desar i recuperar dades en un dispositiu d’enmagatzematge. Els fitxers tipicament es guarden en discos durs o memòries flaix, s’adrecen a través d’un nom i s’organitzen jeràrquicament en sistemes de fitxers. Actualment, els sistemes operatius també permeten manipular impressores, connexions de xarxes i altres dipositius com si fossin fitxers.

Explorador de fitxers

Pel què fa al sistema operatiu, el contingut d’un fitxer és, simplement, una seqüència de dades. La manera en que s’organitzen aquestes dades depèn del seu ús. Per exemple, sovint parlem de fitxers de text quan el contingut del fitxer és un text o codi font, o parlem de fitxers d’imatges quan el contingut del fitxer conté una imatge. En el primer cas, el format és prou senzill: la majoria dels caràcters són lletres i símbols i alguns pocs són caràcters de control (com salts de línia, tabuladors…). En el segon cas, existeixen diferents formats d’imatges, com ara JPG, PNG, GIF, BMP i cadascun d’ells descriu a la seva manera els colors de la imatge, potser utilitzant compressió. Sovint, però no sempre, l’extensió del nom del fitxer descriu el seu format.

Per a cada fitxer, a banda del seu contingut, el sistema operatiu també desa algunes meta-dades:

Fitxers de text en C++

La manera més senzilla d’utilitzar fitxers en C++ és a través d’objectes de les classes ifstream i ofstream. Els ifstreams serveixen per a llegir fitxers, els ofstreams serveixen per a escriure fitxers. També existeixen iofstreams que permeten llegir i escriure alhora, però no en parlarem aquí.

Per utilitzar aquestes classes, cal fer un #include <fstream> i, un using namespace std;.

Exemple d’escriptura d’un fitxer

Considereu aquest fragment de codi per crear un fitxer que es digui noms.txt i que contingui dues línies de text amb dos noms de persones:

ofstream f("noms.txt");
f << "Joan" << endl;
f << "Pere" << endl;
f.close();
  1. Primer es crea un objecte f de tipus fitxer d’escriptura (ofstream) anomenat noms.txt. Si el fitxer no existia, es crearà buit. Si ja existia, es perdrà el seu contingut original i quedarà buit (compte!).

  2. Després, es poden escriure dades dins del fitxer utilitzant l’operador <<, exactament de la mateixa manera que es fa amb cout. Això no és cap casualitat: el famós cout no és altre cosa que una variable global que representa el fitxer de sortida estàndard. El endl continua representant el salt de línia.

  3. Finalment, es tanca el fitxer f amb f.close().

Si ara es mira el contingut del fitxer noms.txt (amb un editor de textos o utilitzant la comanda cat noms.txt en Linux/Mac o type noms.txt en Windows) s’obtindrà

Joan
Pere

Exemple d’afegiment en un fitxer

Considereu ara aquest fragment de codi que extén el fitxer creat anteriorment afegint-li ara un enter al seu final:

ofstream f("noms.txt", ios::app);
f << 23 << endl;
f.close();
  1. Primer s’obre el fitxer anomenat noms.txt utilitzant el mode d’afegiment (ios::app). En aquest cas, si el fitxer no existia, es crea buit. Si ja existia (el nostre cas), les següents accions d’escriptura es realitzaran al seu final.

  2. Després, s’afageixen dades al fitxer utilitzant el mètode l’operador <<, com abans. Aquest cop s’hi escriu en enter (23), però també s’hi poden escriure caràcters, reals, booleans…

  3. Finalment, es tanca el fitxer f amb f.close().

Si ara es mira el contingut del fitxer noms.txt s’obtindrà

Joan
Pere
23

Exemple de lectura d’un fitxer

Considereu ara aquest fragment de codi que obre el fitxer anterior i en llegeix cada paraula:

ifstream f("noms.txt");
string s;
while (f >> s) {
    cout << s << endl;
}
f.close()
  1. Primer es crea un objecte f de tipus fitxer de lectura (ifstream) de nom noms.txt.

  2. Després, es llegeixen seqüencialment paraules del fitxer, utilitzant l’operador >>, exactament de la mateixa manera que es fa amb cin. Això no és cap casualitat: el famós cin no és altre cosa que una variable global que representa el fitxer d’entrada estàndard.

  3. Finalment, es tanca el fitxer f amb f.close().

Variacions per la lectura d’un fitxer

En el fragment de codi anterior, el fitxer s’ha llegit paraula a paraula. Per tant, la primera s val "Joan", la segona s val "Pere" i la tercerca s val "23". Fixeu-vos que es 23 s’ha llegit com a text, no com a enter. Si cal, ara s’hauria de convertir aquest text en un enter (possiblement amb la funció estàndard stoi de la llibreria <string>).

Ara bé, igual que amb el cin, podem llegir qualsevol tipus de dades d’un fitxer. Per tant, si sabem que el nostre fitxer conté dues paraules i en enter podríem fer alguna cosa com ara la següent:

string paraula1, paraula2;
int enter;
ifstream f("noms.txt");
f >> paraula1 >> paraula2 >> enter;
f.close()

Una altra operació habitual és llegir els fitxers per línies. Això es pot fer així:

ifstream f("noms.txt");
string linia;
while (getline(f, linia)) {
    cout << linia << endl;
}
f.close()

Aquest bucle realitza una iteració per a cada línia del fitxer f, que llegeix dins del text linia, el qual és escrit al cos del bucle. El bucle while acaba quan ja no queden més línies per llegir. Es pot llegir aquesta construcció com a “per a cada línia linia en el fitxer f, fés …“.

Tancament de fitxers

Ja hem dit que quan no es vulgui manipular més un fitxer obert f, cal tancar-lo amb f.close(). Ara bé, algunes vegades això no es fa, per dues possibles raons:

Malgrat això, és una bona pràctica tancar els fitxers tant bon punt ja no es necessiten més. Això no només evitar malgastar recursos de l’ordinador, sinó que, a més, assegura que els canvis als fitxers es desin sense perdre temps.

Fitxers com a paràmetres

Els fitxers són variables i, per tant, es poden passar com a paràmetres de funcions i accions. Ara bé, només té sentit fer-ho passant-los per referència. Aquest n’és un exemple:

#include <fstream>
#include <vector>
#include <string>
using namespace std;

void desar_productes(ofstream& f, const vector<string>& productes) {
    for (string producte : productes) f << producte << endl;
}

void desar_preus(ofstream& f, const vector<double>& preus) {
    for (double preu : preus) f << preu << endl;
}

void desar(ofstream& f, const vector<string>& productes, const vector<double> preus) {
    desar_productes(f, productes);
    desar_preus(f, preus);
}

int main() {
    vector<string> productes;
    vector<double> preus;
    // ... omplir els vectors ...
    ofstream f("fitxer.txt");
    desar(f, productes, preus);
}

Escriptura i lectura d’objectes

Sovint, volem que els objectes d’una determinada classe es puguin escriure a fitxers o llegir des de fitxers. I també volem que es puguin llegir amb el cin o escriure amb el cout. Per exemple, per a una hipotètica classe Punt, voldríem poder fer

Punt p(3, 4);
cout << p << endl;

per obtenir (3,4) al canal de sortida estàndard i

ofstream f("punt.txt");
f << p << endl;
f.close();

per obtenir (3,4) al fitxer punt.txt. De forma similar, voldríem que l’operador >> ens permetés llegir punts en el mateix format, és a dir, amb les dues coordenades entre parèntesis i separades per una coma.

La manera d’aconseguir això és definir funcions pels operadors >> i << dins de la classe Punt. La capçalera de la funció d’escriptura és un xic intimidant:

friend ostream& operator<< (ostream& os, const Punt& p);

Vegem-ne el significat:

La implementació acaba sent més senzilla:

friend ostream& operator<< (ostream& os, const Punt& p) {
    os << '(' << p.x << ',' << p.y << ')';
    return os;
}

Bàsicament, hi ha dues instruccions:

  1. A la primera, s’escriu a os els elements del punt p amb el format volgut. Aquí és tant senzill com escriure un parèntesi obert, la coordenada X, una coma, la coordenada Y i un parèntesi tancat.

  2. Es retorna el primer paràmetre (per permetre l’encadanament).

Oli en en llum! I per la lectura?

La capçalera de la funció de lectura és semblant:

friend istream& operator>> (ostream& is, Punt& p);

Vegem-ne el significat:

La implementació és aquesta:

friend istream& operator>> (istream& is, Punt& p) {
    char c;
    is >> c >> p.x >> c >> p.y >> c;
    return is;
}

En aquest cas es llegeixen les dades elementals del canal is per deixar les rellevants a p, menjant els embellidors amb un caràcter c. Al acabar, es retorna el primer paràmetre (per permetre l’encadanament).

Aquest és el programa complet, incloent alguns exemples d’utilització i ajuntant en una sola instrucció les lectures o escriptures i el return (penseu perquè es pot fer).

#include <iostream>
#include <fstream>

using namespace std;

class Punt {

    double x, y;

public:

    Punt(double x, double y) {
        this->x = x;
        this->y = y;
    }

    friend ostream& operator<< (ostream& os, const Punt& p) {
        return os << '(' << p.x << ',' << p.y << ')';
    }

    friend istream& operator>> (istream& is, Punt& p) {
        char c;
        return is >> c >> p.x >> c >> p.y >> c;
    }
};


int main() {
    Punt p(3, 4);

    // escriu el punt al cout
    cout << p << endl;

    // llegeix un punt del cin
    cin >> p;

    // escriu el punt en un fitxer
    ofstream ofs("punt.txt");
    ofs << p << endl;
    ofs.close();

    // llegeix un punt d'un fitxer
    ifstream ifs("punt.txt");
    ifs >> p;
    ifs.close();
}

Tractament d’errors

Sovint dissenyem les nostres aplicacions suposant que les dades d’entrada tindran el format esperat pel programa. Malauradament, a la vida real hem de conviure amb usuaris que no fan un ús adient de les aplicacions. Convé que les aplicacions estiguin preparades per aquests mals usos emetent missatges d’error informatius i recuperant-se d’aquests errors de manera fiable.

D’entre els molts exemples d’errors que ens podem trobar, n’hem triat alguns de típics que sovint apareixen:

Aquest seria un fragment codi que tractaria amb aquests errors:

/* Function to process some data from a file.
   Returns true if successful, and false if some error occurred.
*/
bool treat_data(const string& filename) {
    ...
    ifstream f(filename);

    if (not f.is_open()) {
        cerr << "File " << filename << " could not be opened." << endl;
        return false;
    }
    ...
    int x;
    f >> x; // An integer is expected

    if (f.fail()) {
        cerr << "Non-integer data encountered" << endl;
        return false;
    }

    if (f.eof()) {
        cerr << "End-of-file encountered when reading data" << endl;
        return false;
    }
    ...
    // and now treat data as expected
    ...
    return true; // Everything was ok !
}

En el codi anterior podem veure que es fa servir cerr (canal d’error) per escriure els missatges d’error. Aquest és el canal preferit per aquest tipus de missatges.

Les classes que tracten amb streams ofereixen una gran diversitat de mètodes per a la detecció d’errors. Cal anar als manuals de referència per esbrinar la manera més adient de tractar cada error.

Finalment, cal esmentar que hi ha una manera més sofisticada per tractar errors: les excepcions. En aquesta lliçó no es tracta aquest tema.


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Jordi Cortadella
Universitat Politècnica de Catalunya, 2019

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.