Accions: Pas de paràmetres per valor i per referència

A la darrera lliçó sobre accions, ens hem limitat a utilitzar paràmetres per valor. En aquesta lliçó presentem els paràmetres per referència per tal de proveïr a les accions d’un mecanisme per alterar els valors dels paràmetres reals sobre les quals es criden.

Pas de paràmetres per valor

Fins ara, sempre que hem utilitzat funcions i acccions hem utilitzat l’anomenat pas de paràmetres per valor (o per còpia). Com hem vist, la semàntica del pas per valor consisteix en copiar el valor del paràmetre real sobre el paràmetre formal al començar la invocació de l’acció.

Per reforçar aquesta idea, considereu el programa següent:

void incrementar(int x) {
    cout << x << endl;          // (2)
    ++x;
    cout << x << endl;          // (3)
}

int main() {
    int a = 24;
    cout << a << endl;          // (1)
    incrementar(a);
    cout << a << endl;          // (4)
}

Per entendre què passa, fem una traça de l’execució del programa:

  1. El programa comença a la funció main, on es desa el valor 24 a la variable a.

  2. Quan es fa la primera escriptura (1), s’escriu doncs 24.

  3. A continuació, s’invoca l’acció incrementar. El valor del paràmetre real és 24, per tant, el paràmetre formal x de la funció incrementar pren per valor 24.

  4. Després, es fa la segona escriptura (2). El valor de x és 24, i per tant, s’escriu un altre 24.

  5. A continuació, es fa l’increment de x. Per tant, ara x passa a valer 25.

  6. Després, es fa la tercera escriptura (3). Com que valor de x és ara 25, s’escriu 25.

  7. A continuació, l’acció incrementar acaba i es torna al punt de main() on s’havia deixat i, per tant, es fa la darrera escriptura (4) de a. Com que ningú ha canviat el valor de a, s’escriu un altre cop 24.

Així doncs, al invocar incrementar, el valor del paràmetre real a s’ha copiat en el paràmetre formal x, però a partir d’aquí, aquestes dues variables són entitats diferents i, per tant, el canvi de l’una no implica cap canvi en l’altra. Quan es passa un paràmetre real per valor, el seu valor es copia al paràmetre formal al produir-se la invocació. A partir d’aquest moment, ja no hi ha més relació entre el paràmetre formal i el real.

Pas de paràmetres per referència

Si ho penseu bé, la semàntica del pas per valor/per còpia dóna molta seguretat, perquè vol dir que els subprogrames no tenen dret a canviar el valor dels paràmetres reals. Tanmateix, algunes vegades volem accions que, com a efecte, produeixin un canvi en el valors dels paràmetres reals. En aquests casos, utilitzem paràmetres per referència.

El programa següent és quasi idèntic a l’anterior però, ara, el paràmetre x de l’acció incrementar és passat per referència:

void incrementar(int& x) {      // 👁 pas per referència
    cout << x << endl;          // (2)
    ++x;
    cout << x << endl;          // (3)
}

int main() {
    int a = 24;
    cout << a << endl;          // (1)
    incrementar(a);
    cout << a << endl;          // (4)
}

Per indicar que un paràmetre es passa per referència, en C++ s’escriu el símbol & després del seu tipus. El símbol et (també anomenat i comercial o ampersand en anglès) es pot aplicar o no indistintament a cada paràmetre d’una acció. La seva presència indica pas per referència. En oposició, la seva absència indica pas per valor.

La semàntica del pas per referència és que, al invocar una acció, el paràmetre formal no és una còpia del paràmetre real, sinó que és el propi paràmetre formal. En altres paraules, els dos paràmetres són noms alternatius per a la mateixa variable. Conseqüentment, qualsevol canvi al valor d’un paràmetre formal passat per referència és un canvi al valor del paràmetre real.

Per entendre què passa, tornem una traça de l’execució del programa:

  1. El programa comença a la funció main, on es desa el valor 24 a la variable a.

  2. Quan es fa la primera escriptura (1), s’escriu doncs 24.

  3. A continuació, s’invoca l’acció incrementar. Ara, com que hi ha pas per referència, el paràmetre formal x queda lligat al paràmetre formal a.

  4. Després, es fa la segona escriptura (2). El valor de x és el valor de a, perquè x i a denoten el mateix valor al estar lligades. Per tant, s’escriu un altre 24.

  5. A continuació, es fa l’increment de x. Per tant, ara x passa a valer 25. A més, com que x i a denoten la mateixa variable, ara a també és 25!

  6. Després, es fa la tercera escriptura (3). Com que valor de x és 25, s’escriu 25, cap problema,

  7. A continuació, l’acció incrementar acaba i es torna al punt de main() on s’havia deixat i, per tant, es fa la darrera escriptura (4) de a. Quin és el valor de a? Doncs 25, perquè fa dos passos l’hem canviat a través de l’increment de x amb qui l’havíem lligat. Per tant, ara s’escriu un 25.

Així doncs, utilitzant un paràmetre per referència, hem aconseguit que el valor del paràmetre real hagi quedat incrementat després de cridar a l’acció incrementar. Com a “efecte”, incrementar no llegeix ni escriu res, sinó que canvia el valor d’una variable d’una subprograma que no és el seu. Déu n’hi do!

Noteu que si un paràmetre és per referència, el paràmetre real corresponent ha de ser una variable. Així, la invocació incrementar(a); és correcta però la invocació incrementar(12*a); seria incorrecta ja que el valor d’una expressió no es pot canviar.

Per cert, assegureu-vos d’entendre que, si en els dos programes anteriors les variables de main i de incrementar tinguéssin el mateix nom, tot el procés seria exactament igual.

Diferència entre pas per referència i pas per valor

L’animació següent (extreta de mathwarehouse.com) il·lustra la diferència entre pas per referència i pas per valor:

Fixeu-vos que les dues tasses de l’esquerra (pas per referència) representen la mateixa, mentre que la segona tassa de la dreta (pas per valor) és una còpia de la primera.

Exemple: intercanvi de dos valors

L’acció següent permet intercanviar el valor de dos enters:

void intercanviar(int& a, int& b) {
    int c = a;
    a = b;
    b = c;
}

En aquest cas, l’acció té dos paràmetres formals, anomenats a i b. Ambdós es passen per referència: fixeu-vos en els dos símbols et per cadascun d’ells.

Què escriurà aquest fragment de codi?

int x = 12, y = 33;
cout << x << ' ' << y << endl;
intercanviar(x, y);
cout << x << ' ' << y << endl;

En efecte, les tres assignacions del cos de l’acció intercanviar aconsegueixen intercanviar el valors dels paràmetres a i b mitjantçant una variable auxiliar c. Com que a i b es passen per referència i es lliguen a x i y, després de la invocació de l’acció els valors de x i de y han quedat també intercanviats.


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.