Aplicació: Primalitat

Aquest lliçó presenta l’algorisme de factorització per prova de divisions per resoldre el problema de la primalitat, és a dir, determinar si un natural donat és un nombre primer o no.

Concepte matemàtic de nombre primer

Recordeu que un nombre natural és primer, si és més gran que 1 i només es pot dividir per dos nombres: 1 i ell mateix.

Així, els primers nombres primers són 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31, 37, 41, 43, 47, 53, 59, 61, 67, 71, …

Funció pel factorial

Definim una funció en C++ per determinar si un nombre natural donat és o no primer. La capçalera és següent:

// Indica si el natural n és primer o no.
bool es_primer(int n);

És a dir, el nom de la funció és es_primer, aquesta funció té un sol paràmetre enter anomenat n, i aquesta funció retorna un valor booleà, que indica si n és o no primer. A més, hem pres cura d’indicar que és necessari que el valor de n sigui un natural a la precondició, ja que no té sentit determinar la primalitat d’enters negatius.

Per implementar aquesta funció, podem pensar en provar de dividir n per tots els nombres i entre 2 i n-1. Si algun d’aquests i divideix n, llavors n és compost (és a dir, no és primer). Si cap d’aquests i divideix n, llavors n és primer. Aquesta idea s’anomena el mètode per prova de divisions i el podríem programar com segueix:

// Indica si el natural n és primer o no.
bool es_primer(int n) {
    if (n <= 1) return false;           // cas especial
    for (int i = 2; i < n; ++i) {       // per a cada nombre i en 2..n-1:
        if (n % i == 0) {               //      si i divideix n:
            return false;               //          n és compost!
        }
    }
    return true;                        // no s'ha trobat cap divisor de n ⟹ n és primer!
}

Fixeu-vos que hem hagut de tractar de forma especial el cas del zero i l’u, altrament l’algorisme funcionaria malament per aquests dos valors. En canvi, el bucle funciona bé pel cas del dos, quan no fa cap iteració.

Fixeu-vos també que, de seguida que es troba un divisor, aquesta funció interromp el bucle al fer el return false;. Per tant, no es continua provant divisors més grans: un cop s’ha trobat que el nombre és compost, no cal trobar-li més factors, perquè segur que no és primer.

Una bona millora

Una primera millora que podem aplicar en aquest algorisme és adonar-nos que, si un nombre $n$ no té cap divisor entre $2$ i $n-1$, tampoc el tindrà entre $2$ i $n/2$. Per tant, podem fer que la cerca sigui el doble de ràpida provant, com a molt, $n/2$ divisors.

Però encara ho podem millorar més: si un nombre $n$ no té cap divisor entre $2$ i $n-1$, tampoc el tindrà entre $2$ i $\sqrt n$. La raó és que si $n$ tingués un divisor $d\ge \sqrt n$, llavors també tindria $n/d$ com a divisor, però llavors $n/d\le \sqrt n$. Per tant, podem fer que la cerca sigui molt més ràpida provant, com a molt, $\sqrt n$ divisors.

La gràfica següent compara el creixement de $n$ i el de $\sqrt n$ i ens confirma que això és un gran guany de temps, especialment per a valors de n grans i primers:

Per dur a terme aquesta idea, es podria utilitzar la funció sqrt() fent un #include <cmath>, però és millor fer-ho així:

// Indica si el natural n és primer o no.
bool es_primer(int n) {
    if (n <= 1) return false;
    for (int i = 2; i*i <= n; ++i) {
        if (n % i == 0) {
            return false;
        }
    }
    return true;
}

de forma que la condició i <= sqrt(n) queda elevada al quadrat com a i*i <= n i, d’aquesta manera, ja no cal utilitzar costoses operacions sobre nombres reals.

Exercici

Al codi anterior hem escrit la condició i*i <= n. Seria correcte utilitzar i*i < n?

Una altra millora possible

Una altra millora possible que es podria aplicar és adonar-se que, si el nombre no era parell, ja no cal provar més les i que són parells. I, igualment, que si el nombre no és múltiple de tres, ja no cal provar més les i que són múltiples de tres. I, així successivament.

Però: com fer-ho? La solució la veurem més endavant, amb vectors, quan parlem del Garbell d’Eratòstenes.


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.