Aplicació: Octògons facilets

Aquesta lliçó mostra una possible solució pel problema P87198 (Octògons facilets) del Jutge. La solució fa ús d’accions i utilitza disseny descendent, una metodologia de programació que descompon un problema complex en subproblemes menys complexos que l’original.

Exercici P87198 (Octògons facilets)

L’enunciat és senzill: Cal fer un programa que per a cada n donada escrigui “un octàgon de mida n“, segons el patró que es pot veure en els exemples. Per exemple, quan n val 2, cal escriure

 XX
XXXX
XXXX
 XX

i quan n val 2, cal escriure

  XXX
 XXXXX
XXXXXXX
XXXXXXX
XXXXXXX
 XXXXX
  XXX

Com ho podem resoldre?

Primer de tot, podem escriure directament i sense dubtar el programa principal d’aquesta forma:

int main() {
    int n;
    while (cin >> n) {
        escriure_octogon(n);
        cout << endl;
    }
}

Que fàcil, oi? Senzillament hem escrit el codi habitual per llegir una seqüència de reals i, per a cadascun d’ells, hem relegat la feina d’escriure l’octògon correponent a una acció escriure_octogon que deixem per més tard. També afegim un salt de línia darrera de cada octògon, tal com prescriu l’enunciat.

D’aquesta forma ens queda un main petit i senzill, sense cap complexitat que ens pugui induïr a cometre cap error. A més, hem encapsulat la idea d’escriure un octògon en una funció, una idea molt raoanable, ja que ens permetrà reciclar directament el codi per pintar aquesta figura si mai ens cal en el futur.

Ara, ja només ens hem de preocupar d’escriure un sol octògon, i ho hem de fer dins de l’acció escriure_octogon, que reb un enter amb la seva mida. La seva capçalera és doncs:

// Acció que escriu un octògon de mida n.
void escriure_octogon(int n)

Per definir el cos d’aquesta acció, del patró dels exemples, podem veure que un octògon es descompon en tres parts: la part superior, la part del mig i la part inferior:

  XXX      part superior
 XXXXX     part superior
XXXXXXX    part superior
XXXXXXX    part del mig
XXXXXXX    part inferior
 XXXXX     part inferior
  XXX      part inferior

Així, escollim definir escriure_octogon utilitzant aquestes tres parts:

// Acció que escriu un octògon de mida n.
void escriure_octogon(int n) {
    escriure_part_superior(n);
    escriure_part_del_mig(n);
    escriure_part_inferior(n);
}

De nou, releguem la tasca d’escriure un octògon a tres altres accions que definim a continuació:

void escriure_part_superior(int n) {
    for (int i = 0; i < n; ++i) {
        escriure_linia(n - i - 1, n + 2*i);
    }
}

void escriure_part_inferior(int n) {
    for (int i = n - 1; i > 0; --i) {
        escriure_linia(n + 2*i, n - i - 1);
    }
}

void escriure_part_del_mig(int n) {
    for (int i = 0; i < n - 2; ++i) {
        escriure_linia(0, 3*n - 2);
    }
}

Aquí, un altre cop hem introduït una nova acció escriure_linia que utilitzen les tres accions. El propòsit d’escriure_linia(n, m) és escriure una línia amb n espais en blanc seguits de m ics. Els valors precisos dels inicis i finals dels bucles us els deixem perquè els treballeu vosaltres.

Per fi, el codi d’escriure_linia és aquest:

// Acció que escriu n espais, m ics i un salt de línia.
void escriure_linia(int n, int m) {
    for (int i = 0; i < n; ++i) cout << ' ';
    for (int i = 0; i < m; ++i) cout << 'X';
    cout << endl;
}

Recordeu que per construir el programa sencèr haureu de posar les seves accions de forma que cada funció aparegui abans del seu ús. I també heu de posar els #includes, és clar.

Fixeu-vos que per resoldre aquest problema hem utilitzat la metodologia del disseny descendent, de manera que hem anat descomponent la complexitat del problema del nivell més general al més concret. El següent diagrama mostra la relació de les accions les unes amb les altres:


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.