Booleans

Aquest lliçó introdueix el tipus bool, el qual permet representar valors booleans i aplicar-los operacions lògiques.

Valors booleans

Segurament, les preguntes més senzilles de contestar són les que només admeten dues respostes: o no (és clar que les preguntes que només en tenen una encara són més senzilles, però no són gens interessants). Per exemple, la resposta de “La Terra és un planeta?” és , i la resposta de “Les balenes són peixos?” és “no“ (són mamífers!). Per a la pregunta “L’Anna està embarassada?”, no sabem quina és la resposta, però en un moment donat serà o serà no, no pot ser “una mica”. En canvi, una pregunta com “Quina hora és?” no té com a resposta o no.

Igualment, les afirmacions poden ser certes o falses. Per exemple, l’afirmació “Les pomes són fruites.” és certa, però l’afirmació “París és la capital d’Andorra.” és falsa. A més, les afirmacions es poden combinar en afirmacions compostes com ara “Les pomes són fruites o París és la capital d’Andorra.”.

En programació, és útil disposar de valors que indiquin si la resposta a una pregunta és o no, i poder combinar aquests valors amb operadors lògics. Per això, s’utilitza l’Àlgebra de Boole $\small[\mathbb{W}]$. En l’Algebra de Boole només hi ha dos valors, fals i cert, que es poden combinar amb operadors de negació (no), de disjunció (o) i de conjunció (i).

El tipus bool

En C++, els valors lògics es representen amb el tipus bool (de booleans). Els valors fals i cert es representen amb els literals false i true.

Hi ha una operació unària (sobre un sol booleà):

També hi ha dues operacions binàries (és a dir, amb dos operands) fonamentals:

Les taules de veritat següents mostren, per a cada operació, el resultat de cada possible combinació dels seus operands.

Taula de veritat de la negació:

a not a
false true
true false

Taula de veritat de la disjunció:

a b a or b
false false false
false true true
true false true
true true true

Taula de veritat de la conjunció:

a b a and b
false false false
false true false
true false false
true true true

Així, la disjunció de dos booleans només és falsa si ambdós són falsos, i la conjunció de dos booleans només és certa si ambdós són certs. I, és clar, negar un booleà vol dir canviar-lo.

També es pot comprovar si dos booleans són iguals o si són diferents amb els operadors == i !=.

Representació

Com que els booleans només tenen dos possibles valors, es podrien emmagatzemar en un sol bit. Tanmateix, tenint en compte l’arquitectura de les màquines actuals, normament es guarden en un byte (8 bits), com els caràcters. Això gasta més memòria, però n’accelera l’accés.

Ús

Les condicions de les instruccions condicionals i iteratives sempre són booleanes (però vegeu la conversió automàtica més avall). Per exemple, quan s’escriu

if (temperatura <= 0)   // gela

l’expressió temperatura <= 0 és de tipus booleà. En efecte, els operadors relacionals (==, !=, <=, >=, < i >) retornen un valor booleà. Això s’aprecia més clarament quan s’uneixen diverses condicions:

if (temperatura <= 0 and llum == 0)   // gela i és fosc

A més, si cal podem emmagatzemar condicions en variables de tipus booleà. Per exemple, amb

bool gela = temperatura <= 0;

es crea una nova variable booleana anomenada gela, amb valor true o false segons el valor de temperatura. Igualment, es pot crear una variable booleana per guardar si és fosc o no, i es poden combinar entre elles:

bool gela = temperatura <= 0;
bool es_fosc = llum == 0;
if (gela and es_fosc) ...

Lleis de De Morgan

Les lleis de De Morgan son un parell de transformacions lògiques que són essencials en informàtica. Escrita en C++, la primera llei estableix que not (a or b) és equivalent a (not a) and (not b). La segona llei diu que not (a and b) és equivalent a (not a) or (not b). La demostració d’ambdues lleis és ben senzilla utilitzant taules de veritat.

Així, podem veure que el contrari de “gela i és fosc” és “no gela o no és fosc”. Compte: no és pas “no gela i no és fosc”, el qual és un error molt freqüent.

Per tant, quan tenim un bucle com ara

while (gela and es_fosc) {
    ...
}

sabem que sortirem del bucle quan almenys una de les variables gela i es_fosc sigui falsa.

Conversió automàtica a bool

Per bé o per mal, C++ converteix automàticament els tipus bàsics a booleans quan el context ho requereix. Sempre es fa servir la regla de que zero és fals i no zero és cert.

Per exemple, si un enter elements emmagatzema el nombre d’elements d’un determinat conjunt, es pot preguntar si el conjunt és buit fent

if (not elements) ...

enlloc d’utilitzar

if (elements == 0) ...

També, es pot preguntar si el conjunt té algun element fent

if (elements) ...

enlloc d’utilitzar

if (elements > 0) ...

En el cas dels punters, només els que són nuls es converteixen a fals. Per tant, podem escriure la condició if (p) en lloc de if (p != nullptr) per mirar si un punter apunta a algun lloc.

Estil

Habitualment, comparar un booleà directament amb true o amb false es considera mal estil. Per exemple, si trobat és un booleà, el fragment

if (trobat == true) ...

es millor rescriure’l aixi:

if (trobat) ...

Similarment,

if (trobat == false)

és pitjor estil que

if (not trobat)

També, és confús usar identificadors negats per a les variables booleanes. Per exemple, és molt més senzill entendre la condició gela que not no_gela.

Finalment, si voleu evitar la còlera dels déus de la programació, no escriviu mai bestieses com ara bool fals = true;

Operadors alternatius obsolets

Per compatibilitat amb el llenguatge C, del qual C++ n’és una evolució, els operador not, or i and també es poden escriure !, || i &&, respectivament. Però com que aquests operadors obsolets són molt menys intuïtius i llegibles, no us recomanem fer-los servir.


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.