Accions

Aquesta lliçó introdueix les accions, un nou tipus de subprograma, semblant a les funcions. Una acció és un subprograma que produeix uns efectes laterals durant la seva execució. En aquesta lliçó ens fixarem en accions que tenen com a efecte produir una sortida i, en una propera lliçó, extendrem l’abast de les accions gràcies als paràmetres per referència.

Escriptura de rectangles

Suposem que volem fer un programa per escriure un rectangle amb $m\times n$ asteríscos. Per exemple, aquest és un rectangle $3\times4$:

****
****
****

Segurament la solució més senzilla és aquesta:

int main() {
    // llegir el nombre de files i columnes
    int m, n;
    cin >> m >> n;
    // escriure un rectangle amb m × n asteríscos
    for (int i = 1; i <= m; ++i) {
        for (int j = 1; j <= n; ++j) {
            cout << '*';
        }
        cout << endl;
    }
}

Clar i curt! Primer, es llegeix el nombre de files (m) i de columnes (n). Després, per a cada fila i, per a tota i entre 1 i m, s’escriu la fila corresponent, que s’obté escrivint un asterísc per a cada columna j, per a tota j entre 1 i j.

Però, com ja hem vist, els programes escrits d’aquesta forma de seguida es tornen una mica més complicats del que hom voldria. Quan dibuixem formes, els valors d’inici de les variables com ara i i de les j són delicats, i haver-los de mantenir tots alhora es fa més i més difícil quan el nombre de línies del programa augmenta. Partir el programa en diferents subprogrames podria ser una manera de simplicar-lo.

Per a fer-ho, decidim que un subprograma s’ocupi de la part corresponent a escriure el rectangle:

int main() {
    // llegir el nombre de files i columnes
    int m, n;
    cin >> m >> n;

    escriure_rectangle(m, n);
}

Bàsicament, hem substituit el codi que escrivia el rectangle per la invocació d’un subprograma anomenat escriure_rectangle que reb dos paràmetres: el nombre de files i el nombre de columnes que ha de tenir el rectangle.

Aquí, escriure_rectangle(m, n); és semblant a la invocació d’una funció, però al contrari de les funcions, aquesta invocació no forma part d’una expressió sinó que és com una gran instrucció. Això és perquè aquesta invocació no recull cap resultat sinó que provoca un determinat efecte. En aquest cas, l’efecte provocat és l’escriptura d’un rectangle pel canal de sortida. Per això, parlem d’acció i no de funció.

Els subprogrames corresponents a accions es defineixen de forma semblant als de les funcions. Però com que les accions no retornen cap resultat, la seva capçalera indica que el tipus retornat és void, que en anglès vol dir res i a dins de la seva definició no tenen cap return amb un valor:

// Acció que escriu un rectangle amb files × columnes asteríscos.
void escriure_rectangle(int files, int columnes) {
    for (int i = 1; i <= files; ++i) {
        for (int j = 1; j <= columnes; ++j) {
            cout << '*';
        }
        cout << endl;
    }
}

Fixeu-vos que, igual que per les funcions, els noms dels paràmetres formals de les accions no tenen perquè correspondre amb els dels paràmetres reals que s’utilitzen a l’hora d’invocar-les.

Gràcies a la introducció de l’acció escriure_rectangle, el programa principal ha quedat més senzill i, en el futur, quan volguem escriure rectangles, podrem aprofitar aquest subprograma, que ja no depèn del seu programa principal, perquè tota la interacció que hi manté és a través dels seus paràmetres.

Evidentment, fins ara, tampoc hem guanyat gaire simplificant el codi del programa: simplement hem mogut una part del seu codi en un altre subprograma. Però podem aplicar el mateix procés en aquesta acció:

// Acció que escriu un rectangle amb files × columnes asteríscos.
void escriure_rectangle(int files, int columnes) {
    for (int i = 1; i <= files; ++i) {
        escriure_fila(columnes);
    }
}

Ara, l’acció escriure_rectangle és extremadament senzilla, ja que s’oblida dels detalls necessaris per escriure una fila relegant-los a una nova acció anomenada escriure_fila a la qual li passa com a paràmetre el nombre de columnes que ha de contenir.

El codi de l’acció escriure_fila és la següent:

// Acció que escriu una fila amb columnes asteríscos.
void escriure_fila(int columnes) {
    for (int i = 1; i <= columnes; ++i) {
        cout << '*';
    }
    cout << endl;
}

En aquest cas hem canviat la variable j per i. Ho podem fer perquè aquesta variable és local i, per tant, no té cap relació amb les variables d’altres subprogrames.

Per veure totes les transformacions aplicades en pespectiva, aquest és el codi complet resultant (també hem aprofitat per fer alguna contracció de claus):

#include <iostream>
using namespace std;


// Acció que escriu una fila amb columnes asteríscos.
void escriure_fila(int columnes) {
    for (int i = 1; i <= columnes; ++i) cout << '*';
    cout << endl;
}

// Acció que escriu un rectangle amb files × columnes asteríscos.
void escriure_rectangle(int files, int columnes) {
    for (int i = 1; i <= files; ++i) escriure_fila(columnes);
}

int main() {
    int m, n;
    cin >> m >> n;
    escriure_rectangle(m, n);
}

Clarament, el codi anterior és més llarg que el primer, però gràcies a la descomposició en subprogrames, cadascuna de les parts és molt més senzilla que abans. Com que cada part és més senzilla, és menys probable que contingui errors i, si els conté, seràn més fàcils de detectar i d’arregar. A més, cadascun dels subprogrames que inclou són candidats a ser reusats en futurs projectes, estalviant doncs temps de programació. L’ús de petits comentaris descrivint l’efecte de cada acció incrementa també la llegibilitat del programa. La tria de bons identificadors per a les funcions i les accions també ajuden a autodocumentar els programes.

Malgrat que sembli que aquest exemple l’hem portat fins a l’extrem, estructurar un programa d’aquesta forma (és a dir, separar-lo en petites funcions i/o accions tant independents com sigui possible) sempre és una bona pràctica. De fet, a partir d’ara, la convertirem en la nostra principal eina de disseny.

Escriptura de triangles

La introducció de subprogrames permet aprofitar codi a l’hora d’escriure nous programes. Per a compravar-ho, suposem que ara volem fer un programa per escriure triangles de $n$ asteríscos. Per exemple, aquest és un triangle de mida $4$:

*
**
***
****

El programa principal podria ser:

int main() {
    // llegir el nombre de files
    int n;
    cin >> n;

    escriure_triangle(n);
}

Senzillament llegim el valor de n i cridem a una acció escriure_triangle que desenvolupem a continuació:

// Acció que escriu un triangle d'asteríscos amb mida n.
void escriure_triangle(int n) {
    for (int i = 1; i <= n; ++i) escriure_fila(i);
}

I guaita: L’acció escriure_fila ja la teníem programada! No cal que la tornem a escriure.

Diferència funció/acció en C++

En realitat, en C++ no existeix diferència entre funcions i accions. Aquesta diferència conceptual l’establim nosaltres per tal reflexionar més adequadament sobre els programes, però veureu que altres fonts poden no utilitzar-la.


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2018

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.