Iteracions

Aquest lliçó presenta la instrucció iterativa (while en Python). En informàtica, de repetir instruccions en diem iterar o fer bucles. La iteració permet simplificar i potenciar els algorismes afirmant que es repetiran certs passos fins que no es digui el contrari. Aprendre a dissenyar bucles és extremadament important per escriure programes. Comencem amb uns exemples senzills, a les aplicacions anirem veient progressivament usos més complexos.

Escriure els nombres d’1 a n

Considereu un programa que llegeixi un nombre n, i que escrigui tots els nombres entre 1 i n, un per línia. Per exemple, si llegim un 4, el programa ha d’escriure

1
2
3
4

Amb les eines que hem vist fins ara, no és possible fer aquest programa. Per exemple, quantes línies de codi tindria? 100? Llavors, si la n fos 1000, com podríem fer que el programa escrivís 1000 línies? Clarament, ens cal un nou tipus d’instrucció.

En particular, ens cal poder dir a l’ordinador que vagi fent operacions mentre es compleixi una certa condició, és a dir, ens cal una instrucció iterativa, que en la forma més bàsica s’escriu així en Python:

while ⟨condició⟩:
    ⟨instruccions⟩
...

Per executar un while, l’ordinador primer comprova la ⟨condició⟩. Si no es compleix, passa a executar el que hi hagi després del while. Si es compleix, s’executen les ⟨instruccions⟩ indentades dins del cos del while. Després, torna a comprovar la condició. Si no es compleix, passa a executar el que hi hagi després del while. Si es compleix, s’executen les ⟨instruccions⟩ indentades dins del seu cos. I així repetidament, mentre (while, en angles) la ⟨condició⟩ es compleixi.

El diagrama de flux següent mostra el funcionament del bucle while:

Aquest programa resol el problema proposat usant un while:

n = read(int)
i = 1 
while i <= n:
    print(i)
    i = i + 1

Com funciona? Primer llegim la n (suposem que val 3). La tercera línia declara una variable i amb valor inicial 1. Després, es comprova la condició del while. Com que aquesta es compleix, perquè 1 <= 3, s’executa el cos del while, el qual consisteix a escriure la i actual (que és 1) en una línia, i a incrementar a continuació la i d’1 a 2. Ara es torna a comprovar la condició, i com que es compleix, perquè 2 <= 3, s’escriu un 2 i la i passa a valer 3. Ara es torna a comprovar la condició, que encara es compleix, perquè 3 <= 3, s’escriu un 3 i la i passa a valer 4. Ara la condició ja no es compleix, perquè no és cert que 4 <= 3, per la qual cosa el while acaba. I com que a continuació no hi ha més codi, el programa també acaba, després d’haver escrit els nombres entre 1 i 3.

Com que el programa anterior itera mentre la i no sigui n, hom podria tenir la temptació d’escriure la condició del while així:

n = read(int)
i = 1 
while i != n:     # 💥
    print(i)
    i = i + 1

Malauradament, això no és gaire segur. En efecte, per a valors positius o zero d’n, el programa funciona perfectament, però què passa per valors negatius d’n? El programa es posarà a escriure 1, 2, 3, 4, … i no pararà mai, escribint nombres i nombres cada cop més grans. És clar: com que la i sempre és positiva i se li suma una unitat a cada iteració, mai arribarà a ser igual a n que és negativa. Quan un bucle no pot acabar mai, diem que es penja. Sempre que escribim bucles hem de considerar que no es puguin penjar ja que això no és gens desitjable.

Quan un programa es penja, podeu aturar-lo picant les tecles control i c a la vegada. Proveu-ho: pengeu el programa anterior i interrompeu la seva execució amb controlc. Una de les coses boniques de la programació és que no costa gens de provar coses!

Escriure els nombres senars d’1 a n

Considereu ara que només volem escriure els nombres senars d’1 fins a n, Per exemple, si llegim un 7, el programa ha d’escriure

1
3
5
7

i si llegim un 10, el programa ha d’escriure

1
3
5
7
9

El programa es pot fer com anteriorment, però sumant dues unitats a cada iteració enlloc d’una:

n = read(int)
i = 1 
while i <= n:
    print(i)
    i = i + 2

Fixeu-vos que el programa funciona bé tant si n és parell com si és senar. Què passaria si la condició fós i == n enlloc de i <= n? Amb quins valors d’n es penjaria?

Escriure els nombres d’n a 1

Considereu que ara volem escriure els nombres d’n a 1 de gran a petit. Per exemple, si llegim un 4, el programa ha d’escriure

4
3
2
1

En aquest cas, caldrà que el valor inicial de la variable i siguin n, que s’iteri mentre sigui estrictament positiva i que es decrementi a cada iteració:

n = read(int)
i = n
while i > 0:    # també podria ser i >= 1
    print(i)
    i = i - 1

No és tant difícil, oi?

De fet, el programa es podria fer més senzill encara prescindint directament de la variable i i utilitzant n al seu lloc:

n = read(int)
while n > 0:
    print(n)
    n = n - 1

Ara bé, d’aquesta forma, el valor original d’n ha quedat perdut, fet que pot ser detrimental en moltes ocasions.

Raonament al voltant dels bucles

Tornem a considerar el programa que escriu els números d’1 a n per a una n donada i afegim-li una instrucció al final:

n = read(int)
i = 1 
while i <= n:
    print(i)
    i = i + 1
print('adéu')

Intenteu contestar aquestes preguntes (suposant que n >= 0):

1. Quantes vegades s’executa la instrucció `i = 1’?

2. Quantes vegades s’executa la instrucció `print(adéu)’?

3. Quants nombres s’escriuen?

4. Quantes iteracions fa el bucle?

5. Quin és el valor d’i al final del bucle?

6. Quantes vegades s’avalua la condició del bucle?

Mirem-ho:

1. És clar que la instrucció `i = 1’ només s’executa un cop, abans de començar el bucle.

2. Igualment, és clar que la instrucció print('adéu') només s’executa un cop, quan acaba el bucle.

3. El nombre de números escrits és n, ja que el programa escriu tots els nombre d’1 a n. (Si n fos negativa, no escriuria cap nombre.)

4. El bucle ha de fer n iteracions, ja que a cada iteració escriu un únic nombre i al final se n’escriuen n.

5. El valor de i al final del bucle ha de ser n + 1: quan el bucle escriu el darrer nombre (n), encara li suma una unitat a i que passa a valer n + 1. És justament quan i val n + 1 que la condició del bucle deixa de ser certa i, per tant, el bucle acaba. Podeu comprovar aquest fet afegint un print(i) al final del programa.

6. El nombre de vegades que s’avalua la condició del bucle és també n + 1 (no n). En efecte, la comprovació de si i <= n serà certa durant les n primeres iteracions, però després de la darrera iteració, quan i val n + 1 s’avaluarà com a falsa. És per això que el bucle acabarà. Per tant, la condició sempre s’avalua un cop més que iteracions es realitzen en un bucle.

Aquest tipus de preguntes i raonament al voltant del bucle és útil per comprendre com funcionen els bucles en general i us serà igualment útil per raonar sobre els vostres bucles i entendre perquè funcionen o no. També, aquest tipus de comptatges és necessari per poder establir l’eficiència dels algorismes.

Lliçons.jutge.org
Jordi Petit, Salvador Roura
Universitat Politècnica de Catalunya, 2023

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.