Programes que saluden

Comencem a programar!

Aquesta lliçó presenta uns petits programes en Python que saluden educadament a l’usuari que els executa. Pas a pas, aquesta lliçó mostra les instruccions de lectura, d’escriptura i d’assignació.

Hola a tothom

Aquest és el nostre primer programa en Python:

print('Hola a tothom!')

No és gaire impressionant, oi? Només utilitza una instrucció anomenada print que escriu el que se li posi entre parèntesis. Per escriure textos, cal tancar-los entre cometes. Diem que print és una instrucció d’escriptura, perquè fa que l’ordinador escrigui alguna cosa.

A la petita app que teniu a sota aquest paràgraf, teniu el programa anterior carregat a la finestra de l’esquerra. Piqueu el botó ▶ per executar-lo!

Quan piqueu el botó ▶, el programa en Python s’executarà i a la finestra de la dreta podreu veure com el programa us saluda. També veureu una indicació que el programa ha acabat.

Ben fàcil, oi? Ja heu executat el vostre primer programa en Python! 👏👏👏

Exercici: Canvieu el missatge de la salutació i torneu a executar el programa picant el botó ▶ per fer una nova prova. Si d’una execució a una altra voleu esborrar la finestra de la dreta, podeu picar el botó ⨂. Si heu canviat el programa de l’esquerra (voluntàriament o no) i voleu restablir l’original, piqueu el botó ↻.

Salutació amb una variable

Ara fem un programa que, al saludar, escrigui el nom de la persona a qui cal saludar. De moment, suposarem que el seu nom és Mireia, després ho farem més personal. El programa és aquest:

nom = 'Mireia'
print('Hola', nom)

Piqueu el botó ▶ per executar-lo:

Ara el programa escriu el missatge “Hola Mireia“. Com funciona?

Aquest programa està format per dues instruccions:

nom = 'Mireia'
print('Hola', nom)

Cada instrucció en Python s’escriu en una línia. Per defecte, l’ordinador executa seqüencialment les instruccions, és a dir, una darrera de l’altra, començant des de dalt.

La primera instrucció, nom = 'Mireia', és una assignació i serveix per desar un valor en una variable. Aquí, el valor és el text 'Mireia' i la variable és nom. Una variable és com un calaixet a la memòria de l’ordinador amb una etiqueta on es desa una dada. En aquest cas, al calaixet té l’etiqueta nom i conté el valor 'Mireia'.

La segona instrucció, print('Hola', nom), ja sabem que és una instrucció d’escriptura. Aquest cop, indica que cal escriure el text 'Hola' seguit del valor desat a la variable nom. Fixeu-vos que per escriure un text cal posar-lo entre cometes, mentre que per escriure el valor d’una variable, cal escriure l’identificador de la variable, sense cometes. Dins d’una instrucció print es poden escriure diferents elements, separant-los amb comes. Quan s’escriuen, es separen amb espais. El print també escriu un salt de línia al final.

Per tot això, quan el programa s’executa, aquest escriu una línia que diu “Hola Mireia“.

Exercici: Canvieu el programa perquè ara saludi a una persona anomenada Pep. Comproveu que ho heu fet correctament executant-lo de nou.

Salutació preguntant el nom

Ara voldríem un programa que saludi de forma més personal a l’usuari. Per això, el programa li ha de preguntar primer el seu nom i després saludar-lo, usant aquell nom. El programa corresponent és aquest:

nom = input('Com et dius? ')
print('Hola', nom)

La segona instrucció és igual que abans però la primera és diferent. De seguida expliquem què fem. Però, primer, mireu què fa. Ja sabeu: piqueu el botó ▶ de sota per executar-lo.

Quan executeu el programa, una caixa de diàleg s’obrirà i us preguntarà el vostre nom, escriviu-lo. A continuació, a la finestra de la dreta podreu veure com el programa us saluda. De fet, a la finestra de la dreta apareix tota la conversa mantinguda. El text en negre és el que escriu l’ordinador, el text en blau el que escriu l’usuari.

Així, si quan el programa em pregunta el meu nom li dic Jordi, el programa em contesta Hola Jordi. Visca! 🥳

Aquest nou programa és essencialment igual que l’anterior però ara, el valor assignat a la variable nom no és incrustat dins del programa, sinó que és el resultat de la funció input:

nom = input('Com et dius? ')

input és una instrucció de lectura i serveix per demanar una dada a l’usuari. Entre els parèntesis es pot escriure un text que és un indicador (prompt) de la dada que es sol·licita. Quan Python executa un input, primer escriu el prompt i després s’espera a llegir una línia que l’usuari introdueix. El valor d’aquesta línia és desat a la variable nom gràcies a la instrucció d’assignació.

La segona instrucció d’aquest programa, com al de la secció anterior, escriu la salutació pertinent.

La diferència important entre els dos programes és que, en el cas anterior el valor de la variable sempre era el mateix, mentre que ara, és el valor donat per l’usuari.

Per tant, print i input permeten la interacció entre l’ordinador i l’usuari: print permet escriure, i input permet llegir. Fixeu-vos que les instruccions de lectura i d’escriptura adopten el punt de vista de l’ordinador:

Exercici

Ara us toca a vosaltres 👩‍💻! Feu un programa que llegeixi el nom de dues persones i saludi a les dues. El programa ha de preguntar dos noms, i realitzar una única salutació als dos. Per exemple, si el primer nom és “Marta“ i el segon és “Arnau“, el programa hauria de contestar “Hola Marta i Arnau“.

Utilitzant com a plantilla el programa anterior, escriviu el programa aquí sota i executeu-lo per tal d’assegurar-vos que funciona bé. Si no us en sortiu (i també si us en sortiu), piqueu el botó ✎ per veure una possible solució. Cliqueu el botó ↻ per restablir la plantilla.

Espero que no us hagi costat gaire! La solució consisteix a fer dues instruccions de lectura, desant els resultats en dues variables que són escrites posteriorment.




Lliçons.jutge.org
Jordi Petit
Universitat Politècnica de Catalunya, 2023

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.