Programa principal i variables globals

La història

A la nostra introducció a les funcions vam escriure aquest programa:

from yogi import read

def maxim2(a: int, b: int) -> int:
"""Calcula el màxim de dos enters."""

    if a > b:
        m = a 
    else:
        m = b
    return m


def maxim3(a: int, b: int, c: int) -> int:
    """Calcula el màxim de tres enters."""

    m = maxim2(maxim2(a, b), c)
    return m


# programa principal
a = read(int)
b = read(int)
c = read(int)
print(maxim3(a, b, c))

Ja sabem que les variables a, b i m de la funció maxim2 són variables locals i independents de les variables a, b i m de la funció maxim3. Ara bé, les variables definades al programa principal (el que comença al comentari # prova) són variables globals. Les variables globals tenen el defecte de que es poden veure des de tot el programa.

Per exemple, la variable global c definida al programa principal pot ser consultada des de la funció maxim2. Això és un greu inconvenient, perquè fa que la relació dels subprogrames els uns amb els altres no es limiti al pas de paràmetres: un canvi en una variable global molt lluny d’una funció pot afectar el seu funcionament. Això, en ocasions és útil, però crea grans dificultats de comprensió i manteniment en programes minimament grans.

En canvi, les variables globals a i b definides al programa principal no poden ser consultades des de la funció maxim2. La raó és que els paràmetres a i b les amaguen: els paràmetres locals tenen prioritat davant de les variables globals. Però si es canviés el nom dels paràmetres, aquestes variables globals ja no estarien amagades dins la funció.

A més, les variables globals no només poden ser consultades des de les funcions, també poden ser-hi modificades! Fer-ho és una mica més difícil, perquè cal usar la paraula clau global que no explicarem ara perquè no volem que la feu servir 😀.

En Python només hi ha una manera d’evitar la filtració de les variables globals a les funcions i accions d’un programa: no tenir-les. Per això, és una bona pràctica encapsular el que seria el programa principal dins d’una acció, que per convenció s’anomena main. Llavors el programa quedaria així:

from yogi import read

def maxim2(a: int, b: int) -> int:
"""Calcula el màxim de dos enters."""

    if a > b:
        m = a 
    else:
        m = b
    return m


def maxim3(a: int, b: int, c: int) -> int:
    """Calcula el màxim de tres enters."""

    m = maxim2(maxim2(a, b), c)
    return m


def main() -> None:
    a = read(int)
    b = read(int)
    c = read(int)
    print(maxim3(a, b, c))


main()

Com podeu veure, ara les instruccions de l’antic principal es troben dins de l’acció main, que no té paràmetres. Conseqüentment, les variables que es defineixen dins de main són variables locals i no són visibles des d’altres funcions. Això dóna molta més seguretat al programa.

Quan es fa això, però, cal anar en compte de no oblidar cridar aquesta funció main al final del programa. Altrament, l’execució del programa no faria res!

De fet, moltes vegades, és encara millor condicionar la crida a main() al fet que el programa s’executi com a programa i que no ho faci quan es carrega amb un import. Deixeu-m’ho explicar:

Si el programa anterior el desem en un fitxer funcions.py, ja sabeu que el podem executar amb

$ python3 funcions.py

En aquest cas, té tot el sentit del món que el programa es comenci a executar tot invocant l’acció main.

Però també sabeu que, des de le l’intèrpret de Python es poden carregar programes amb import:

>>> import funcions

En general, en aquest cas, no és convenient que el programa principal es comenci a executar: Potser l´únic que es pretenia al importar aquest programa és disposar de les funcions maxim2 i maxim3 dins l’intèrpret. Aquestes es poden invocar amb alguna crida com ara funcions.maxim2(23, 52).

Per distingir entre el primer i el segon cas cal usar la màgia següent:

...

if __name__ == '__main__':
    main()

🤣! Amb aquest condicional, la funció main es cridarà quan s’executi el programa i no ho farà quan s’importi.

Sumari

Per evitar contaminar el programa amb variables globals que poden ser consultades des de qualsevol punt, és convenient encapsular el programa principal dins d’una acció main():

def main() -> None:
    ...

Per tal d’invocar aquesta acció que conté el programa principal només quan s’executi el programa i no quan s’importi el programa, cal afegir aquest codi al final del programa:

if __name__ == '__main__':
    main()


Fòrum







Lliçons.jutge.org
Jordi Petit
Universitat Politècnica de Catalunya, 2022

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.