Ordenació amb funcions predefinides

A les lliçons anteriors hem presentat i analitzat diversos algorismes d’ordenació. A banda dels que s’han explicat existeixen molts més altres algorismes, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients. Ara bé, a l’hora d’ordenar llistes en Python, moltes vegades el millor és utilitzar les seves funcions predefinides. Això és perquè aquestes funcions ja implementen algorismes molt eficients i tenen el seu codi molt optimitzat (possiblement, escrit en un llenguatge més eficient que el propi Python).

Aquesta lliçó mostra com utilitzar aquestes funcions predefinides d’ordenació i com modificar-ne el seu comportament per alguns casos d’ús habituals.

La funció sorted i el mètode sort

Donada una llista L, sorted(L) retorna la llista ordenada de petit a gran. L.sort() ordena la llista. Fixeu-vos que sorted és una funció predefinida que retorna una nova llista ordenada, tot mantenint la llista original mentre que sort és un mètode de les llistes que modifica la llista sobre la qual s’aplica:

>>> L = [6, -2, 4, -3, 2, 4, 6, 9, 1]
>>> sorted(L)
[-3, -2, 1, 2, 4, 4, 6, 6, 9]
>>> L 
[6, -2, 4, -3, 2, 4, 6, 9, 1]
>>> L.sort()
>>> L
[-3, -2, 1, 2, 4, 4, 6, 6, 9]

Ordenació decreixent

Per defecte, sorted i sort ordenen creixentment. Per indicar que es vol ordenar de gran a petit, se’ls pot passar el paràmetre reverse (que per defecte val False):

>>> L = [6, -2, 4, -3, 2, 4, 6, 9, 1]
>>> sorted(L, reverse=True)
[9, 6, 6, 4, 4, 2, 1, -2, -3]

Això hauria de ser més eficient que ordenar de petit a gran primer i revessar després (amb reversed o reverse).

Ordenació a partir d’una funció

A vegades cal ordenar els element d’una llista a través d’una funció sobre els seus elements i no pas amb els seus elements directament. Amb el paràmetre key es pot indicar quina funció aplicar a cada element per obtenir-ne el seu ordre.

Per exemple, aquesta llista d’enters s’ordena en funció dels valors absoluts dels seus elements:

>>> L = [6, -2, 4, -3, 2, 4, 6, 9, 1]
>>> sorted(L, key=abs)
[1, -2, 2, -3, 4, 4, 6, 6, 9]

I, en aquest cas, s’ordena una llista de punts en funció de la seva distància a l’origen:

def dist2(p: tuple[float, float]) -> float:
    """Retorna el quadrat de la distància de p a l'origen."""
    return p[0]*p[0] + p[1]*p[1]

>>> L = [(7, 2), (5, 1), (1,1), (0, 0), (10, 2)]
>>> sorted(L, key=dist2)
[(0, 0), (1, 1), (5, 1), (7, 2), (10, 2)]

Per estalviar càlculs innecessaris, no es calcula l’arrel quadrada del mòdul del punt, total, la funció arrel és monòtona.

Ordenació de textos

Quan s’ordenen llistes de textos, per defecte s’utilitzen les comparacions de textos. Per això, les majúscules venen abans que les minúscules:

>>> L = 'La Rosa porta la rosa'.split()
>>> L
['La', 'Rosa', 'porta', 'la', 'rosa']
>>> sorted(L)
['La', 'Rosa', 'la', 'porta', 'rosa']  # 😒

Passant el mètode lower de str a key, es pot fer que les paraules s’ordenin segons el seu valor en minúscules, obtenint una ordenació més raonable:

>>> L = 'La Rosa porta la rosa'.split()
>>> L
['La', 'Rosa', 'porta', 'la', 'rosa']
>>> sorted(L, key=str.lower)
['La', 'la', 'porta', 'Rosa', 'rosa']  # 👍

Tot i això, els accents encara porten problemes:

>>> sorted('Àgata Abel Èric Enric'.split())
['Abel', 'Enric', 'Àgata', 'Èric']  # 😒

Com que l’ordenació amb accents i altres símbols com ces trencades, enyes,… depenen de les regles ortogràfiques de la llengua que es vulgui usar, Python ofereix la funció locale.strxfrm que transforma un text a un text equivalent que es pot utilitzar en comparacions segons l’idioma local definit a les preferències de l’ordinador:

import locale 

>>> sorted('Àgata Abel Èric Enric'.split(), key=locale.strxfrm)
['Abel', 'Enric', 'Àgata', 'Èric']  # 👍

Lliçons.jutge.org
Jordi Petit
Universitat Politècnica de Catalunya, 2023

Prohibit copiar. Tots els drets reservats.
No copy allowed. All rights reserved.